|
El baró de les tres punyetes
El baró de les tres punyetes,
amo de castells i grutes,
de tres-centes mil braguetes
i quinze cases de putes,
amo també d’unes purgacions,
quatre cavalls,
vint anys,
i una infecció als collons
va tenir cert desafio
amb el marquès del nap dret
per haver-li fotut un pet
de padre y muy señor mio.
Per acabar la qüestió
el marquès, que no era un ase,
va endinyar-li un cop d’espasa
escarbotant-li un colló.
I el baró, tot gemegant,
va baixar muntanya avall
amb els collons a la mà
tot fotut i coixejant
deixant per allà on passava
una olor tant punyetera
que feia agafar caguera
a tot aquell que l’ensumava.
Quan va estar-ne ben curat,
ple de ràbia i de venjança
va jurar fer gran matança,
trencar fils sense pietat.
I al marquès li va enviar
per declaració de guerra,
conservats dins d’una gerra,
els collons d’un capellà,
una fava de gandul,
tres ulleres ensucrades,
trenta-cinc xones badades
i dotze mil pels del cul.
El baró de les tres punyetes,
armat amb tres mil collons,
amb tres fardos de condons
i protegit per una bruixa
va marxar al lloc feudal
on visnago de son rival
exercia un dret de cuixa.
Van caminar vint jornades,
van arrivar molt cansats,
els collons escaldats
i les pixes rebregades.
A l’entorn de la muntanya
de la ciutat esmentada
on la gent tota assetjada
esperava la batalla
qui gratant-se les morenes,
qui tocant-se els masovers,
qui donant-se pel revés
al darrera les almenes
el baró va fer aturar
tot l’exèrcit que portava
i amb la mà cap a la fava
així els hi va parlar:
vassalls meus us he de dir
que feu tot igual que jo,
si guanyem aquest combat
no deixeu un fil sencer,
degolleu amb el manguer
culs i conys sense pietat;
i si algú d’aquesta terra
s’amaga dintre casa
no cediu, treieu l’espasa
i plam, els collons per terra.
No respecteu les donzelles,
ni les àvies, ni les putes,
ni tot el que son femelles.
|