CAT vs ESP

Dolça Catalunya…

Ells diuen “perro viejo” i “mosquita muerta”
allà on nosaltres diem: “gat vell” i “gata maula”.

La sort màxima de la rifa és un masculí,”el gordo”, allà,
i un femení, “la grossa”, aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui “Virgen”
i nosaltres que sigui “Mare (de Déu)”;
ells paguen “impuestos”, que ve d'”imponer”,
i nosaltres “contribucions” que ve de “contribuir”.

Els espanyols, de desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya,
ja que són uns “sinvergüenzas”,
mentre que els catalans
som, només, uns “poca-vergonyes”.

Com a mesura preventiva o deslliuradora,
ells “toquen madera”
quan nosaltes “toquem ferro”.

Allà celebren cada any les “Navidades”
mentre que aquí amb un sol “Nadal” anual ja en tenim prou.
Com en tenim prou també amb un “Bon dia” i una “Bona nit” cada vint-i-quatre hores,
enfront dels seus, múltiples “Buenos días” i “Buenas noches” diaris.

A Espanya, tot i que no donen res, sembla que ho donin tot:
“dar besos, abrazos, pena, paseos… “,
mentre que als Països Catalans donem més aviat poc (tot i que ens prenen molt),
i ens ho hem de fer gairebé solets sinó és que en ho fan:
“fer petons, abraçades, pena, un tomb…”.

Allà diuen per tot se’t dirigeixen amb un “¡Oiga!”
quan aquí filem més prim
i procurem ser curosos amb un “Escolti!”

Dels ous de gallina que no són blancs,
ells en diuen “morenos” i nosaltres “rossos”,
colors que s’oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins,
allà en diuen vulgarment “almeja”,
i aquí, “figa”.
Mots que designen les dues realitats tan diferents
com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d’obrir, en un cas,
i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte fàcil i agradable.

Mentre ells “hablan” -i fan el que els rota amb les nostres coses!-
aquí “enraonem”, és a dir, fem anar la raó -tanmateix sense èxit amb la relació amb ells.
Allà per ensenyar alguna cosa a algú “adiestran”
i aquí “ensinistrem”.
Més enllà dels conceptes polítics actuals,
els uns basen l’ensenyament sobre la
“destra” (dreta)
i els altres sobre la sinistra” (esquerra)…

Tota una concepció del món,
s’endevina, doncs, rere els mot d’una llengua,
perquè la llengua és l’expressió d’un comportament col·lectiu,
d’una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres.
No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d’entendre.
Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina,
no únicament canvien de llengua.
També canvien de punt de vista, canvien, doncs, una concepció concreta del món.

El Enmascarado de la Plata

La filmografia del Santo és amplia i variada, des de l’esmentada ruta Ignaciana que es recrea a “El Santo contra la hija de Frankestein”, fins a “La venganza de la momia” on es qüestiona el conservadurisme de grups musicals amb resistència a renovar el repertori.

   

Fent la ruta Ignaciana en familia.

Airejant les aixelles

Amb la regla

Debat tranquil i argumentat sobre l’ús d’internet

Sortint del Bernabeu: 2-4

Una banda d'”Enmascarados”… que tornen

Els “Enmascarados” no només existeixen al World Wrestling
Federation; a la política també existeixen aquesta classe
de personatges, així com certs fantasmes que retronen cada cert
període de temps a l’oïde
“Los Campeones Justicieros – The Film”“Blue Demon y Mil Máscaras dirigen este grupo impresionante de luchadores
enmascarados,
combatientes del crimen!”
Sinopsi:
“Llaman los héroes a la acción, un científico loco
secuestra a contestantes
del desfile de la belleza de Miss México. Preocupado que los luchadores
enmascarados arruinaran sus planes malvados, el científico loco envía
a sus enanos
con super-poderes para acabarlos. Podrán los héroes derrotar a
los enanos
malvados y salvar las bellezas?”

“Dormir, comer, beber…”

A la web de sanfermin.com ho expliquen així:

“Algunos en Sanfermin, ni comen ni duermen demasiado. Pero seamos claros, el beber se asienta mejor sobre un cuerpo bien comido y lo prepara para la fiesta. En cuanto a dormir, bueno, todos somos humanos y tarde o temprano habrá que echarse una cabezadilla. En Pamplona, desde luego, no faltan restaurantes estupendos y buenos hoteles, hostales, pensiones, etc. para el reposo del guerrero.”
Continua la lectura de “Dormir, comer, beber…”