“…mentre patim en perfecta comunió la
penitència, reclamo el vostre ajut i compromís.
– I ara què faig?
– The Godfather o Peter Pan ?"

Scapix, 30 de juny, 2007

La nova formació amb què es presentà La
Garnatxa Jazz Club Band a la revetlla Scapix
50 aconseguí un èxit
sense precedents en la història del grup. La qualitat individual
dels instrumentistes mostrà una evolució difícil
d’imaginar tan sols fa uns mesos.

La coordinació dels vents, fins ara inexistent;
la sonoritat del baix, que per fi penetra en la melodia;
la metamorfosi del guitarra acredita hores d’assaig,
encara que sigui a base de calbots; la percussió,
innovada a base de material recent i una tècnica cada dia més
depurada, i la mà esquerrà en la direcció musical del
guitarra acústica, que per fi ha aconseguit imposar algun tipus
de criteri.

Si la conjunció d’aquests avenços
mereixeren l’exaltació de la crítica, no podem obviar
el gran encert en la incorporació de la
solista,
una veu clara, immaculada, en perfecta comunió amb la partitura
i el solfeig més ortodox.

El temes interpretats no defugien dels
clàssics però paga la pena
remarcar l’encert en la tria. Encert que encomanà l’entusiasme
in crescendo del públic, el qual va voler premiar els
artistes amb l’acompanyament coral i massiu d’un dels temes (Singing
in the rain).

Ens hem trobat, doncs, amb dues patums de la música –el grup
instrumental i la solista– la combinació de les quals no dubtem
pas que, per poc perpetuïn la transició cap a les formes evolutives
ja encetades, ha de representar un punt d’inflexió en les
enciclopèdies musicals d’Occident.

30 de juny del 2007

Esperem les vostres confirmacions d’assitència
a qualsevol d’aquests telèfons:

tel., 93
725 63 03 – 696 879 661

La vetllada serà amenitzada amb una selecció de música
i cant.

En finalitzar l’acte el dol es donarà per acomiadat.

music at live!

30th  June  2007

Give your confirmation answers to these phones numbers:

phone, 93 725 63 03 or 696 879 661

Acte immaculat. Una performance curulla de serena immobilitat (per raons d’espai), uns músics frappants, un públic que, si bé va començar expectant i fred, acabà reclamant bisos, malgrat que això comportés la retenció de les menges que els esperaven.

En l’aspecte més purament musical val a dir que hi ha tecnicismes que cal que millorin, si bé el grup compensa aquest dèficit amb la qualitat de la mise en scène. En realitat la posada en escena fou rígida i encotillada. Tot plegat ho havia de salvar la música…

Claus. Hi mancava material més divers però, de voluntat, en sobra.

Saxos. Individualment es nota un bagatge notable en l’estudi de l’instrument però mancat de suficient coordinació.

Bateria. Malgrat un inicis dubitatius, anà creixent a mesura que avançava el concert. Reservà en excés les seves dots, les quals només mostrà ja ben entrada la nit (after hours).

Guitarra acústica i direcció. Intencions i bons pensaments, sobrats. L’esperonem a seguir comandant el grup sempre i quan aprengui a treure i aplicar el fuet en el moments que calgui. Juntament amb el guitarra elèctrica i el bateria donà el millor de si mateix lluny de l’encotillament del grup (per la qual cosa no sabem si finalment els van cosir a pals)