Autor: scapix

Caganer 2009, Pep Guardiola!!!

També des d’aquí, aquest paio merexia un homenatge!!!!

Premiats amb creuer pel Bàltic: Popeye i Edward Teach (Barbanegra)
Premi especial, creuer per la Polinèsia: Long John Silver

La resta compteu amb el meu reconeixement i podeu anar acabant de polir el retallable de ©Xavier Boronat.

Salut i bon any per a tothom!!!

Exitosa reaparició d’Adriano Celentano i Mina

El passat 22 de desembre la loteria passà de llarg a Catalunya excepte per aquells afortunats que van assistir al tradicional Concert de Nadal d’Els Llardons. Mary Jo Sinclair es transformà per uns instants en Mina i Scapix li donà rèplica com a eventual Celentano en una interpretació memorable. La Canforrales Jazz Band assolí l’èxit esperat. Si ningú hi posa remei, el futur musical del país serà recordat pel concert de l’Orfeó Català del dia de Sant Esteve i pel Sopar-Concert dels Llardons.

Presentació del Concert Nadal 2009

Amb l’arribada de les festes nadalenques, arriba també una nova edició del tradicional Sopar-concert de Nadal de la Can Forrales Jazz Band & The Millet’s Singers, que com és costum se celebrarà la nit del 22 de desembre, acte que inclourà les novetats de repertori i cant de la temporada que som a punt d’encetar.

En aquesta ocasió es realitzarà a la sala del restaurant L’Arrossejat (ex-Can Tarrida), situat al carrer de Balaguer 54, a Sabadell. Donat que l’aforament és limitat, les reserves s’acceptaran per rigorós ordre de petició, motiu pel qual es prega a l’assídua concurrència que realitzi com més aviat millor els contactes oportuns i de costum.
 

El Caganer Misteriós, V edició

Cagat homo, cagat dona
et cagat omnis persona.

Paraules d’un escolà
que no podia cagar.

Caga tot qui és animal,
caga el ric i el menestral,
caga el savi i l’ignorant,
la formiga i l’elefant,
caga el Rei i caga el Papa
caga tot home que endrapa
i caga, per acabar,
tot qui té cul per cagar.

Nou discurs pronunciat en la Càtedra Cagatòria de la Universitat d’Ensumalanca per Macari Cagané (fragment).

La cinquena edició del Caganer Misteriós no és cap trencacolls. Apa, animeu-vos a votar i trieu la vostra opció, que tota pedra fa marge.

Com que l’any passat ens vam estalviar el premi, enguany, i per commemorar haver arribat a la Va edició, repartirem dos magnífics creuers pel Carib i un altre per la Polinèsia, com a premis entre tots els que voteu. El nom dels guanyadors/ores seran publicats en aquest mateix espai a partir del 7 de gener de 2010

Recordeu que només s’admet un únic vot per ordinador cada 24 hores el nombre de vots que podeu emetre, però, és indeterminat sempre que s’efectuïn abans del 6 de gener.

Com a premi compensatori per als que no resultin premiats regalem aquest retallable…

descàrrega

©Xavier Boronat i Llop – www.corporeixon.com

El virgo de Vicenteta

EL VIRGO DE VICENTETA
lletra, Josep Bernat i Baldoví, Sueca (1809-1864)

-Recontrafotre, quina feta
que m’ha passat aquesta nit,
tenint la dona en lo llit
m’ha hagut de fer la punyeta.
És el cas que ella roncava,
sigui dormint o desperta,
se m’ha posat molt erta
la cabota de la fava
En veure que se m’empina
li he pegat quatre calbots
però a los caps de virots
eixa és mala medicina
perquè tot vivent sap
que en palpar-li la pallorfa
solta la fava la corfa
i es transforma ‘luego’ en nap
I com del meu nap la fulla
té tan males condicions
als quatre o cinc restregons
m’ha deixat la mà argulla
Jo a la dona despertava,
buscant-li de pressa la col
en veure que al cargol
li anava caient la bava
mes pesa com un bagul
i per prompte que s’ha alçat
jo només li he aplegat
dos o tres esquitxs pel cul
Això li ha sabut molt mal
perquè diu, i amb fonament,
que per banda de ponent
no ve mai bon temporal
I plora, pateix i gruny,
fent-me pam i mig de morros,
eixint-li dels ulls dos ‘xorros’
de llàgrimes com lo puny.
Jo la culpa no he tingut
de què al caliu cedisquera
però la molt punyetera…

-Ara sí que m’has fotut!
Com que no eres tu el culpat
d’eixos tan traïdors esquinçs
quan quasi totes les nits
m’equivoques el forat?
No tens la culpa, collons,
de què se n’ixca fora el caliu
quan tenint la mà en lo niu
s’envolen els gafarrons
No et veieres en tals fracassos
ni se n’haguera eixit fora
si no estigueres mitja hora
fregant-me el pardal pels nassos
Sàpies, tu, que no dormia
que escoltava ben desperta
amb un pam d’orella oberta
tota aquella simfonia.
I quan han tocat les quatre
al rellotge de Favara
en los dossos de la cara
he vist que furgaves l’altre.

-No és, doncs, molt que imprès estiga
allà en la imprenta d’orgue
que no hi ha dona que dorma
mentre li palpen la figa!

-Molt temps fa que ja et conec
i no són sants els teus fins
perquè mai no poses dins
sinó a punt de perdre el reg
i lo que a mi em desbarata
d’eixes accions infames
que em regues les lligacames
per regar-me la tomata.
Mes ja no aguante l’encalla,
fora les punyeteries!
que els naps i les xirivies
els cria Déu per a l’olla
No em duràs més a remolc
i sàpiga el ‘tio’, collons,
que no sofreisc més regons
que aquells que em vinguen pel solc

– Aquí ha anat d’un poc, Tomassa!
I tapa’t eixes mamelles!

-Faré lo que vulga d’elles
que ningú mana en ma casa
i ja que tu a mi no em fots,
si em passa pel cap
el cul te’l pose punt per amunt
a mostrar la còfia a tots.

-Doncs, ja tan fort t’ho has pres
i tot lo que tens és meu,
jo et jure per eixa creu
no fer-t’ho sinó pel sexe.