EL VIRGO DE VICENTETA
lletra, Josep Bernat i Baldoví, Sueca (1809-1864)
-Recontrafotre, quina feta
que m’ha passat aquesta nit,
tenint la dona en lo llit
m’ha hagut de fer la punyeta.
És el cas que ella roncava,
sigui dormint o desperta,
se m’ha posat molt erta
la cabota de la fava
En veure que se m’empina
li he pegat quatre calbots
però a los caps de virots
eixa és mala medicina
perquè tot vivent sap
que en palpar-li la pallorfa
solta la fava la corfa
i es transforma ‘luego’ en nap
I com del meu nap la fulla
té tan males condicions
als quatre o cinc restregons
m’ha deixat la mà argulla
Jo a la dona despertava,
buscant-li de pressa la col
en veure que al cargol
li anava caient la bava
mes pesa com un bagul
i per prompte que s’ha alçat
jo només li he aplegat
dos o tres esquitxs pel cul
Això li ha sabut molt mal
perquè diu, i amb fonament,
que per banda de ponent
no ve mai bon temporal
I plora, pateix i gruny,
fent-me pam i mig de morros,
eixint-li dels ulls dos ‘xorros’
de llàgrimes com lo puny.
Jo la culpa no he tingut
de què al caliu cedisquera
però la molt punyetera…
-Ara sí que m’has fotut!
Com que no eres tu el culpat
d’eixos tan traïdors esquinçs
quan quasi totes les nits
m’equivoques el forat?
No tens la culpa, collons,
de què se n’ixca fora el caliu
quan tenint la mà en lo niu
s’envolen els gafarrons
No et veieres en tals fracassos
ni se n’haguera eixit fora
si no estigueres mitja hora
fregant-me el pardal pels nassos
Sàpies, tu, que no dormia
que escoltava ben desperta
amb un pam d’orella oberta
tota aquella simfonia.
I quan han tocat les quatre
al rellotge de Favara
en los dossos de la cara
he vist que furgaves l’altre.
-No és, doncs, molt que imprès estiga
allà en la imprenta d’orgue
que no hi ha dona que dorma
mentre li palpen la figa!
-Molt temps fa que ja et conec
i no són sants els teus fins
perquè mai no poses dins
sinó a punt de perdre el reg
i lo que a mi em desbarata
d’eixes accions infames
que em regues les lligacames
per regar-me la tomata.
Mes ja no aguante l’encalla,
fora les punyeteries!
que els naps i les xirivies
els cria Déu per a l’olla
No em duràs més a remolc
i sàpiga el ‘tio’, collons,
que no sofreisc més regons
que aquells que em vinguen pel solc
– Aquí ha anat d’un poc, Tomassa!
I tapa’t eixes mamelles!
-Faré lo que vulga d’elles
que ningú mana en ma casa
i ja que tu a mi no em fots,
si em passa pel cap
el cul te’l pose punt per amunt
a mostrar la còfia a tots.
-Doncs, ja tan fort t’ho has pres
i tot lo que tens és meu,
jo et jure per eixa creu
no fer-t’ho sinó pel sexe.