 |
| La guanyadora ha estat Anne Igartiburu, a la qual voldríem felicitar molt però que molt efusivament. |
 |
| Òbviament, ha declinat el premi per la qual cosa el seu valor –no el de la pava sinó el de l’apartament, eh? – s’acumularà per a l’edició del desembre d’enguany. |
Concert Nadal 2006
|
Acte immaculat. Una performance curulla de serena immobilitat (per raons d’espai), uns músics frappants, un públic que, si bé va començar expectant i fred, acabà reclamant bisos, malgrat que això comportés la retenció de les menges que els esperaven. En l’aspecte més purament musical val a dir que hi ha tecnicismes que cal que millorin, si bé el grup compensa aquest dèficit amb la qualitat de la mise en scène. En realitat la posada en escena fou rígida i encotillada. Tot plegat ho havia de salvar la música… |
|
 |
 |
 |
 |
| La qualitat del baix, bona, però en tenir la partitura bescanviada amb el clarinet salvà els mobles com va poder. | |
 |
 |
| El clarinet quan sonava, sonava bé però alternava fragments de temes distints dins d’una mateixa peça. | |
 |
 |
 |
 |
| El guitarra elèctrica i veu s’esgargamellà la faringe i això que només va cantar una peça. Pel que fa a les cordes, tots sabem que a manca d’estris de qualitat, la música se’n ressent… | |
 |
 |
|
Claus. Hi mancava material més divers però, de voluntat, en sobra. Saxos. Individualment es nota un bagatge notable en l’estudi de l’instrument però mancat de suficient coordinació. |
|
 |
 |
|
Bateria. Malgrat un inicis dubitatius, anà creixent a mesura que avançava el concert. Reservà en excés les seves dots, les quals només mostrà ja ben entrada la nit (after hours). Guitarra acústica i direcció. Intencions i bons pensaments, sobrats. L’esperonem a seguir comandant el grup sempre i quan aprengui a treure i aplicar el fuet en el moments que calgui. Juntament amb el guitarra elèctrica i el bateria donà el millor de si mateix lluny de l’encotillament del grup (per la qual cosa no sabem si finalment els van cosir a pals) |
|
 |
 |
Acta del Jurat del Concurs Literari
|
El Jurat del 1r Certamen Literari de Poesia Breu, Jocs Florals Nadalencs (la dècima a la mínima expressió) reunit en sessió ordinària acorda: 1r) Palesar l’altíssim nivell i l’excelsa qualitat de les obres presentades. |
|
 |
 |
| 2n) Com a conseqüència del punt anterior, declarar-se incompetent per valorar en forma i manera adequades el suprem valor literari sense causar greuges i susceptibilitats immerescudes. | |
 |
 |
 |
 |
| 3r) Per tot el que s’exposa en els punts anteriors declara desert el Premi de Poesia Breu, Jocs Florals Nadalencs. Tanmateix i per evitar qualsevulla interpretació errònia al respecte, immediatament proposarà a Òmnium Cultural que inclogui aquesta nova categoria en els premis que anulament atorga en la tradicional Nit de Santa Llúcia. | |
 |
 |
| i 4t) Finalment i per unanimitat -excepte la d’un impresentable que és alhora concursant i Jurat, la qual cosa el desacredita in eternis– el Jurat vol publicar algunes de les obres que tan plaentment l’han torbat, en el benentès que l’ordre d’edició no implica cap tipus de preferència, sinó que ha estat exposat aleatòriament: | |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
El Caganer Misteriós, II Edició
|
D’entre els participants en l’enquesta que siguin capaços de desemmascar la personalitat |
 |
Presentació del Concert Nadal 2006 – 22 desembre
|
III CONCERT NADALENC – THE CAN FORARRALES JAZZ BAND 1r CERTAMEN LITERARI DE |
|
Una vegada més –i en van ja…, des del 1987– ens apleguem a l’entorn d’un acte ideat, creat, ofert i escenificat per Els Llardons. No cal dir que difícilment trobaríem, en allò que eufemísticament anomenen societat civil, un grup capaç de mantenir de forma reiterada un nivell qualitatiu tan cobejat. I això malgrat algunes forçades desercions, que han estat ràpidament cobertes per nous elements que, val a dir, representen molt més que una simple substitució de peces. Enguany la seva ofrena presenta, altrament fóra d’estranyar, un nova performance. Amb la incorporació del 1r Certamen Literari, aquest grup s’abraona sense ret al capdamunt de la carpa del circ, veritable mestratge, única gènesi i úter indiscutible de la resta de les arts. Pocs espectacles poden garantir avant la mise en scène una expectació com la d’aquesta nit. I és que ningú no dubta que aquesta irrupció en la modalitat literària els reconfirmarà en el seu complet domini de les arts escèniques. |
 |
El Güindous…
La samarreta
| "I, en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora, que tot està per fer i tot és possible" Miquel Martí i Pol |
 |
Cinema Català: Missió Impossible
Sant Sebastià – Donostia, 19-21 de maig, 2006
|
Anys i panys després de les primeres experiències convivencials a Cala Llevadó (la Selva), passat l’empatx de la Champions els Llardons, capitanejats pel seu primer President, viatgen a Sant Sebastià en dos escamots. Una avançada, amb cotxe mentre que el gran grup ocupa dos compartiments de la Renfe. Naturalment l’excés d’alcohol i embotit vigatà foren els motius dels advertiments de l’interventor del tren. |
|
 |
 |
| dissabte al matí, l’arribada al sumptuós Hotel Europa es completa amb un petit rebombori per qüestions de repartiment d’habitacions. Després, pujada al Monte Urgull, discretes visites a La Cepa i Tamboril previ desplaçament a la Sagardotegia Aginaga, on un txistulari i la corresponent dansa de l’aurresku rendiren honors i homenatge a l’exPresident. | |
 |
 |
 |
 |
| tarda de dissabte, Peine del Viento i estona lliure, que alguns completaren amb l’assistència a banquet de noces i escalada a les eventuals dunes marines d’Ondarreta.
vespre/nit, donada la qualitat de les menges a la sidreria, optem per un sopar frugal (?!), copes i micció nocturna a l’Urumea. |
|
 |
 |
| matí de diumenge, un petit canvi de programa ens porta al Chillida Leku, abandonant la idea d’apropar-nos a l’illa de Santa Clara. Diversitat de criteris, malgrat la bona predisposició del monitor artístic. | |
 |
 |
| tarda, després d’un opípar dinar a Gros, copes i lliurament d’iPod. Comiat del subgrup que marxa amb cotxe, la qual cosa, per les característiques afegides, no ha estat exempta de dificultats internes, convivencials i organitzatives. La resta del grup es distreu al Monte Igeldo amb la possibilitat (remota) de perdre el tren de retorn. | |
 |
 |
 |
 |
Continua la lectura de Sant Sebastià – Donostia, 19-21 de maig, 2006
Paella al “Torreón” de Sant Feliu del Racó
|
El dos de juliol es reprèn la tradició culinària a la bonica població vallesana de Sant Feliu del Racó, amb la cocció i menja de la nogensmenys tradicional paella. ingredients: oli, sal, pebre, julivert, alls, pastanaga, pebrot, carxofa, mongeta tendra, llimones, salsitxes, costella de porc, cloïsses, musclos, gambes, escamarlans, sípia i calamars. altres ingredients opcionals: conill, llagosta, llamàntol, llagostins, cargols, faves… De la concurrència a l’acte, se n’esperen bones maneres i respecte al medi, amb autocontrol de la contaminació acústica. D’entre el ventall de possibilitats que ofereix l’entorn no s’exclou una actuació musical de la banda llardonil <i>Garnatxa Club Band</i> o com collons es faci dir. S’agrairà qualsevol tipus d’aportació que afavoreixi el bon ambient de la diada, ja sigui de màgia blanca, exhibicionismes, corals o altres. inscripcions i notificacions de baixes, Cliwix (personalment, via correu electrònic o per telèfon). |
 |
 |