Sant Sebastià – Donostia, 19-21 de maig, 2006

Anys i panys després de les primeres experiències convivencials a Cala Llevadó (la Selva), passat l’empatx de la Champions els Llardons, capitanejats pel seu primer President, viatgen a Sant Sebastià en dos escamots. Una avançada, amb cotxe mentre que el gran grup ocupa dos compartiments de la Renfe. Naturalment l’excés d’alcohol i embotit vigatà foren els motius dels advertiments de l’interventor del tren.

 
 
dissabte al matí, l’arribada al sumptuós Hotel Europa es completa amb un petit rebombori per qüestions de repartiment d’habitacions. Després, pujada al Monte Urgull, discretes visites a La Cepa i Tamboril previ desplaçament a la Sagardotegia Aginaga, on un txistulari i la corresponent dansa de l’aurresku rendiren honors i homenatge a l’exPresident.
 
 
 
tarda de dissabte, Peine del Viento i estona lliure, que alguns completaren amb l’assistència a banquet de noces i escalada a les eventuals dunes marines d’Ondarreta.

vespre/nit, donada la qualitat de les menges a la sidreria, optem per un sopar frugal (?!), copes i micció nocturna a l’Urumea.

 
   
matí de diumenge, un petit canvi de programa ens porta al Chillida Leku, abandonant la idea d’apropar-nos a l’illa de Santa Clara. Diversitat de criteris, malgrat la bona predisposició del monitor artístic.
   
   
tarda, després d’un opípar dinar a Gros, copes i lliurament d’iPod. Comiat del subgrup que marxa amb cotxe, la qual cosa, per les característiques afegides, no ha estat exempta de dificultats internes, convivencials i organitzatives. La resta del grup es distreu al Monte Igeldo amb la possibilitat (remota) de perdre el tren de retorn.
   
   


RESUM I VALORACIÓ DE LA SORTIDA

Malgrat els presagis que solen augurar ferides en l’amistat després d’una convivència tan intensa, val a dir que la majoria acabem servant-la en el mateix grau. Si més no, a hores d’ara tothom manté els seus nivells habituals de bonhomia i mala llet, per la qual cosa es considera positiva la repetició de l’experiència.

Llevat el comportament en excés personalista d’algun element del col·lectiu, la valoració és molt positiva. Segurament l’inusual allunyament del caliu familiar fomentà en algun membre poc actiu del grup l’excés de cocció i tensament de la corda de la convivència en aquestes jornades de germanor.

 
 
PROPOSTES DE MILLORA

Per a una propera sortida a Donostia, caldrà realitzar un àpat a Getaria (Iribar Jatetxea), apostar en favor d’algun pelotari desconegut en el frontón més apropiat i millorar la qualitat de les pixades al riu.

Per a futures ocasions es proposa que sigui d’obligat compliment la realització de les comandes a bars, restaurants i similars de forma col·lectiva, la qual cosa, si es fa conforme a l’ortodoxia més racional, no té perquè excloure la possibilitat de particularitats en la demanda del servei…

 
 

Deixa un comentari